> Descarregueu aquí la publicació científica

Resum

L’adaptació a un nou entorn es pot facilitar gràcies a la plasticitat fenotípica que permet la supervivència durant etapes de vida ambientalment sensibles. Es va comprovar l’habilitat dels embrions de llacunes de baixa elevació (Podarcis muralis) per adaptar-se a una pressió parcial d’oxigen baixa (hipòxia) en un entorn alpí.

El desenvolupament d’embrions subjectes a condicions hipòxiques atmosfèriques (15-16% O2) a 2877 m sobre el nivell del mar mostrava reaccions comunes als vertebrats ambientats o adaptats a altituds altes: metabolisme ralentit, hipertròfia cardíaca i hiperventilació. Aquestes respostes poden haver contribuït al temps d’incubació sense canvis i l’èxit d’incubació igual a les condicions ancestrals de les terres baixes. No obstant això, la hipòxia obliga a l’ús energètic dels ous perquè els ous més grans donin a llum a cadells de massa baixa.

Aquests resultats posen de manifest el paper de la plasticitat fisiològica en el manteniment de fenotips adaptats en entorns d’altitud, donant-los la motivació per explorar els límits altitudinals a la diversificació ecològica dels vertebrats ectotèrmics.

Leave a Reply

Your email address will not be published.