Tritó pirinenc

Tritó pirinenc

Tritó Pirinenc

Calotriton asper

El tritó pirinenc és un amfibi de la família de les Salamandridae. Aquesta espècie endèmica de la serralada pirinenca ha estat observada a gairebé totes les altituds, des del piemont fins a la alta muntanya : a menys de 100 metres d’altitud a la vessant nord, a 175 metres (al llac de Banyoles, Catalunya) a la vessant sud, i al llac de Cambalès (Hautes Pyrénées) a 2500 metres per la població més alta. Aquesta espècie està estretament lligada als torrents, a les fonts, a les molleres, y estanys d’altitud, però també existeixen algunes poblacions en medis subterranis del piemont francès, a Espanya i Andorra.

El tritó pirinenc és un urodel (« amfibi amb cua ») amb la pell rugosa de color gris, oliva o negra (amb una línia més clara i groguenca o taronja clar a l’esquena per alguns individus), armat de quatre potes amb urpes i d’una cua prènsil que li permet mantenir-se en les aigües agitades dels torrents. El tritó pot mesurar entre 10 i 16 cm. de llarg. És una espècie ovípar i la seua època de reproducció s’estira de juny a agost en funció de l’altitud. A la primavera, els tritons surten dels seus amagatalls terrestres (terres de la riba o anfractuositats de les roques) on han passat l’hivern, per guanyar els torrents de muntanya on la temperatura és pròxima als 6ºC. Per a seduir les femelles, els mascles efectuen una posició especial que consisteix en aixecar la cua, formant un angle recte amb la resta del cos. Poden mantindre la posició durant hores. Això podria ser una senyal visual per a les femelles, però també olfactiva (els mascles segregant feromones). Mascles i femelles s’acoblen per amplexus, és a dir que el mascle enrotlla la seva cua tot al tomb del cos de la femella (sovint varies hores). La femella pon una desena d’ous rodons i transparents de 4 a 5 mm. de diàmetre que són dipositats sota una pedra o en una anfractuositat estreta (observat sobre animals en captivitat). 40 a 50 dies després de la posta, les larves surten dels ous i comencen a alimentar-se. La metamorfosis a l’estat adult arribarà després d’una any de vida larvària ; l’animal arriba a maduresa sexual al cap de dos o tres anys.

Les amenaces que pesen sobre aquesta espècie patrimonial són múltiples, i semblen vinculades a un procés general resultant del escalfament climàtic, molt accelerat des de la revolució industrial del segle XIX. L’impacte sobre aquesta espècie amb feble capacitat de dispersió seria molt fort.

Altres espècies