Serenalla roquera (o de paret)

Serenalla roquera (o de paret)

Serenalla roquera o de paret

Podarcis muralis

La serenalla roquera o de paret (Podarcis muralis) és una espècie comú a gran part d’Europa i és localment molt abundant. El seu límit de distribució altitudinal està al voltant dels 2.000 metres al conjunt de la serralada Pirinenca. Aquesta espècie entra, en aquests nivells d’alçada, en competició potencial de nínxols ecològics amb les tres espècies de Iberolacerta, llangardaixos d’alçada endèmics d’aquesta serralada.

Aquesta espècie es troba tant en ambients naturals com en ambients antròpics. És una espècie que conviu amb l’home, trobant-se en parets antigues, murs de roques, cementiris i a les proximitats de les vies de tren. A la natura, la podem trobar en bardisses, matolls o muntanyes pedregoses. Aquesta serenalla és molt més urbana que altres espècies.

La serenalla de paret és prima, extremadament polimòrfica amb una coloració generalment marró, però molt variada, passant pel gris i el verd. Pel que fa al ventre és de color clar, groc, blau o vermellós. La gola està esquitxada de color negre. El dimorfisme sexual d’aquesta espècie és considerable, amb mascles més grans que les femelles, amb mandíbules més amples i petites taques rodones de color blau als costats.

La serenalla roquera és una espècie insectívora amb una amplia varietat de preses (escarabats, erugues, llagostes,…). Aquesta espècie és ovípara i el seu període de reproducció comença a l’abril. Les femelles ponen de dos a nou ous, depenent de la maduresa. Contràriament a les zones nord de la seva àrea de distribució, on la hivernació és molt marcada, algunes poblacions del sud tan sols fan una hivernació parcial i aprofiten els rajos del sol per a escalfar-se.

Com en nombroses espècies, la cua d’aquesta serenalla, es trenca amb facilitat, fenomen que es coneix com autotomia, permetent-li escapar dels seus predadors. Dita extremitat continua agitant-se, el que resulta un esquer per al seu atacant. Una nova cua creix progressivament, però aquesta nova extremitat no tindrà escames i presentarà un color gris fosc uniforme. En alguns casos pot créixer doble.

Altres espècies